'via Blog this'
"
La democràcia directa i la iniciativa ciutadana de la UE
El primer model de democràcia, la de l'antiga Grècia, era una democràcia directa. En la pràctica, això significava que el poble - els ciutadans lliures d'Atenes – adoptaven gairebé totes les decisions conjuntament. No obstant això, després de l'Edat d'Or d'Atenes, sota el govern de Pericles, (segle cinquè abans de Crist), aquest sistema es va dissoldre.
Les raons d'aquesta dissolució juguen un paper molt important en la comprensió de les oportunitats i instruments oferts avui per la democràcia directa. L'Àgora d'Atenes albergava un espai d'entre 5000 a 6000 persones, un nombre massa gran per poder afrontar les discussions de temes amb un enfocament equilibrat, basat en interessos comuns.
Això va donar lloc a la ràpida polarització de l'assemblea popular (ecclesia), l'escalada del conflicte entre els rics i els pobres i la demagògia de la "lluita de classes". Un altre factor que no va ajudar a les finalitats de la democràcia directa (amb una assemblea popular) és que els ciutadans d'Atenes havien d'assistir a tres o quatre assemblees en un mes i es van involucrar de tal manera en la política i els assumptes públics que, com Giovanni Sartori va escriure en el seu famós llibre sobre la democràcia, la seva passió per la política els va conduir al declivi de l'economia.
En l'era moderna, el marc de la restauració de la democràcia era l'estat territorial en lloc de la ciutat-estat. En aquest context, la democràcia directa (és a dir, la discussió en l'àgora), no va poder establir-se, pel qual va ser substituïda per la democràcia representativa. La base per a aquest canvi foren els parlaments, que es van convertir en els instruments de representació popular amb la introducció d'eleccions democràtiques.
Durant els segles XX i XXI, l'exercici de la democràcia directa ha disminuït significativament en els estats moderns atès que l'enfocament modern de la democràcia se centra en la representació.
Tres formes institucionals de democràcia directa - de la influència directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques - han sorgit en els sistemes representatius moderns. Fonamentalment són a) el referèndum (nacional o local), b) iniciatives populars i c) convocatòries extraordinàries. Aquestes institucions i procediments tenen com a objectiu la possibilitat de compensar els defectes de la democràcia representativa
El procediment més utilitzat és el referèndum, que permet als electors votar directament sobre certes qüestions polítiques o legislatives. Perquè el resultat del referèndum sigui legítim, és molt important que les preguntes siguin tan simples com clares (perquè els votants sàpiguen interpretar-les de manera nítida). Per tant, la formulació d'una pregunta sotmesa a referèndum requereix d'una acurada regulació. En conseqüència, hi ha qüestions que no poden ser objecte d'un referèndum sota certes constitucions i lleis. Les Constitucions i certes lleis regulen també com han de ser conduïts i gestionats els referèndums. Quant als efectes jurídics dels seus resultats, els referèndums poden ser vinculants o consultius.
No existeix una terminologia estandarditzada. En lloc de referèndum, els terme vot popular i plebiscit són d'ús freqüent. Plebiscit s'utilitza sobretot quan es posa en qüestió el canvi de sobirania (per exemple, sobre un territori) o en la forma de govern / estat. Vot popular és més aviat un terme paraigua.
En el cas d'una iniciativa popular, la democràcia directa serveix al propòsit de possibilitar als ciutadans d'establir (per descomptat, després de recollir el nombre necessari de signatures) una qüestió per ser inclosa en l'agenda dels òrgans legislatius. Aquest fet també requereix d'una acurada regulació en la forma i autenticació dels fulls de recollida de signatures, el registre i la durada dels terminis i el nombre de signatures vàlides requerides per l'òrgan legislatiu pertinent per discutir el tema de la iniciativa popular. Els països segueixen pràctiques diferents quant a aquesta qüestió...."
